Passer au contenu

Article: Destinació Conflent, Mas Llossanes a l'article del Figaro Magazine

Destinació Conflent, Mas Llossanes a l'article del Figaro Magazine

Quina bonica reconeixença veure Mas Llossanes esmentat en aquest reportatge del Figaro Magazine, que ret homenatge a la riquesa i a l’autenticitat del Conflent.


El Figaro Magazine
Als Pirineus Orientals, descoberta del territori del Conflent, suspès entre relleus i gorges vertiginoses.

GRAN REPORTATGE – Entre la plana del Rosselló i les faldes del Canigó s’estén el Conflent. Autèntic país de cocagne, aquesta vall secreta, travessada pel riu Tet, impetuós, ofereix un mosaic de maquis mediterrani i pasturatges salvatges, esquitxats d’abadies i pobles enlairats, ideals per a la caminada i la meditació.

 

 

 

Els horts florits del poble d’Eus, un meravellós espectacle primaveral i efímer. Eric Martin

Deixant Perpinyà sota una pluja diluvial, la departamental 66 entra al territori del Conflent en una explosió de rosa. A banda i banda de la carretera, presseguers florits formen una autèntica guàrdia d’honor. Entre la boira primaveral, la “Pink Valley”, com l’anomenen els anglesos enamorats de la regió, recorda a una campanya japonesa. A l’horitzó es dibuixa el Canigó, amb les seves neus gairebé eternes. La seva silueta, tot i ser irregular i esquinçada, evoca la muntanya sagrada nipona.

Tan venerat com ella, l’Olimp català domina tota la regió. L’instint ens porta a cercar-lo entre les xemeneies d’argila i sorra dels Orgues d’Ille-sur-Têt, una petita Capadòcia pirinenca envoltada de roures i pins d’Alep. S’apareix sobtadament al revolt d’un camí, sobre un torrent d’on s’escapa vapor. L’aigua sulfurosa brolla bullent de les seves entranyes. Als seus vessants hi ha “onsens” occitans, secrets gelosament guardats pels locals.

A la Belle Époque, hi havia molts establiments termals. Alguns, abandonats, són avui ruïnes cobertes de vegetació; d’altres, com els elegants banys de Molitg o els de Vernet —freqüentats en el seu temps per Rudyard Kipling— han prosperat. A Sant Tomàs, es remulla un en aigües a 37 °C.

Al voltant de les basses, els avets han substituït els castanyers que flanquejaven la carretera una mica més avall. Els paisatges de garriga i muntanya se superposen. Al llarg de la vall de la Tet, els voltors comuns, que en el passat estigueren a punt de desaparèixer, planen majestuosament.


Un territori salvatge i preservat

De Cotlliure a Font-Romeu, es travessa el Conflent sense veure’l. Tanmateix, Vilafranca de Conflent, situada a la part alta de la vall, va ser durant segles un punt de pas estratègic entre França i Catalunya. Vauban va fer d’aquesta fortalesa de marbre rosa el seu projecte més reeixit. Ciutat minera quan el ferro del Canigó valia or, la petita ciutadella, adormida en una dolça letargia, pren vida al Cafè Le Canigou. Aquesta institució està regentada per l’inoblidable Joël Méné, bomber voluntari i fervent defensor de la identitat catalana, amb un accent que roda com el de l’ex primer ministre Jean Castex, veí il·lustre, que hi venia a prendre cafè quan era batlle de Prada.

Els avions Canadair en miniatura que decoren el seu bar recorden la fragilitat de l’ecosistema pirinenc, amenaçat cada estiu pels incendis. A vol d’ocell, a la confluència de la Tet i del riu Carança, s’aixequen parets rocoses que formen unes gorges d’una bellesa impressionant. Un camí excavat a la roca, obert als anys 1940 per transportar material miner, s’ha convertit en un sender que serpenteja, tant a la vora del cingle com sobre passarel·les penjants. Es camina en un silenci trencat només pel murmuri del riu al fons, admirant els líquens que tenyeixen els gneis i respirant l’olor ambre de la cistus i el perfum dolç de les ginestes.

Els Pirineus catalans atreuen apassionats com Thomas Dulac, guia d’alta muntanya i guardià des de fa quinze anys del refugi dels Cortalets, punt de partida cap al cim del Canigó. «És una de les poques muntanyes encara salvatges a França, no desfigurada per les estacions d’esquí. Des que van tancar les mines, els vessants s’han reforestat naturalment. Encara hi ha llocs verges on tenim la sort de poder-nos perdre», celebra aquest aventurer, que escala regularment el massís del Hoggar seguint les passes de Frison-Roche.



Dominique Génot, propietari del Mas Llossanes, al seu celler. - ERIC MARTIN
El preciós pati del Castell Rose, casa d’hostes a Prada. - ERIC MARTIN
Els orgues d’Ille-sur-Têt, joia mineral dominada pel Canigó. - ERIC MARTIN
Perrine i Étienne Schaller, apassionats pels cítrics rars. - ERIC MARTIN
Les boniques cases de pedra d’Eus s’escampen en terrasses. - ERIC MARTIN
La cova de Maria Magdalena i la vall de Vilafranca de Conflent. - ERIC MARTIN

Obra mestra de l’art romànic, les columnes del claustre de Sant Miquel de Cuixà. - ERIC MARTIN

Vaixell de vidre i acer, el restaurant El Taller, a Taurinyà. - ERIC MARTIN
L’abadia de Sant Martí del Canigó, guaita de les gorges del Cady. - ERIC MARTIN

L’hort dels xefs amb estrelles.

Si els relleus són més accentuats al nord de la vall de la Têt, el vessant del Canigó ofereix una successió de turons, ideals per al cultiu d’arbres fruiters i vinyes. A 700 metres d’altitud, al municipi d’Arboussols, les 11 hectàrees del Mas Llossanes estan cobertes de flors de mostassa groga pàl·lida, un adob verd natural utilitzat per Dominique i Solenn Génot. Es passeja entre ceps antics, esquitxats de roques i dòlmens, abans de tastar, a l’ombra dels castanyers, un chasan d’una gran finor.

A la plana, els llims del riu Têt ofereixen un sòl excel·lent per als cítrics rars. En entrar a les hivernacles del conservatori Schaller, la luxúria dels arbres i la fragància àcida de les mans de Buda i de les llimes caviar evoquen immediatament l’estiu. Ducasse, Pic, Barbot, Troisgros hi venen regularment a fer el seu mercat entre les 1000 varietats de cítrics cultivades per aquesta parella d’enginyers agrònoms.

A l’altre costat dels horts s’alça una graciosa piràmide coronada per una església: és Eus, el poble més assolellat de França. En baixar pels seus carrers costeruts empedrats i vorejats de figueres de moro, es percep l’energia especial d’aquest balcó davant del Canigó. Nuno de Matos s’hi va aturar fa vint anys i ja no se n’ha anat. Aquest pintor, també enginyer i alpinista, obre la seva casa als viatgers. «Molts venen a caminar, però també a meditar, perquè aquí hi ha una vibració particular que explica la importància del patrimoni religiós al territori.»

Suspesa a 1000 metres sobre les gorges del Cady, l’abadia de Sant Martí del Canigó convida a la humilitat. Des de fa un mil·lenni, aquest niu d’àliga fascina tots aquells que tenen el coratge de pujar-hi. Al capvespre, embolcallat pel so del vent i les campanes de les vespres, cal ser ben insensible per no sentir la seva bellesa. Amb les seves voltes de canó, Sant Martí representa el primer art romànic meridional. Els seus capitells de marbre rosa, reconstruïts després d’una lenta resurrecció, recorden els d’un altre monestir situat a la plana, a una vintena de quilòmetres.


Paisatges sagrats

Au milieu des pêchers et des moutons, Saint-Michel-de-Cuxa a eu lui aussi plusieurs vies. Étape importante sur le chemin de Saint-Jacques-de-Compostelle, l’abbaye florissante est démantelée à la Révolution française. Racheté par un collectionneur américain au début du XXe siècle, son cloître est la pièce maîtresse du musée The Cloisters, à New York. Grâce à la résistance des habitants et des moines, une partie des colonnes a pu rester à l’abbaye. Mais pour les Occitans, le site sacré entre tous est le Canigou. Tous les 22 juin, une troupe grimpe au sommet pour rallumer la flamme, conservée précieusement dans une lampe-tempête à Perpignan. Des délégations catalanes viennent ensuite la récupérer pour embraser les feux de la Saint-Jean.

Carnet de voyage

Se renseigner 

Auprès de l’office de tourisme de Conflent Canigó (04.68.05.41.02 ; Tourisme-canigou.com), dont le site regorge d’idées de randonnées, d’activités en eau vive… à compléter avec les expériences proposées par celui du département des Pyrénées-Orientales (04.68.51.52.53 ; Tourisme-pyreneesorientales.com).

Y aller

De Perpignan, il faut 45 min en voiture pour rejoindre Marquixanes, entrée de la vallée du Conflent, qui se termine à Fontpédrouse.

Notre sélection d’hébergements

À Bélesta, aux portes du Conflent, le Domaine Riberach (04.68.50.30.10 ; Riberach.com), une cave coopérative transformée en étonnant hôtel écologique, compte 18 chambres contemporaines lovées à l’intérieur des anciennes cuves. Deux restaurants locavores, une boutique de vins, une piscine et un spa en font une halte idéale. À partir de 200 € la nuit, petit déjeuner non compris.

Dans une rue paisible de Prades, Castell Rose (06.71.73.54.92 ; Castellrose-prades.com) est une élégante maison de maître en marbre rose. Les charmants propriétaires mettent à disposition 5 chambres douillettes. À partir de 125 € la nuit, incluant un petit déjeuner gargantuesque. 
Pour découvrir Eus, on a choisi Casa Ilicia (06.95.34.15.32 ; Casailicia.wordpress.com), la chambre d’hôtes incontournable. Ses propriétaires, Claudia et Nuno de Matos, possèdent aussi une « vermoutherie » et un jardin de cactus en haut du village. Sa terrasse est un point de vue splendide sur le Canigou. À partir de 64 € la nuit, petit déjeuner compris.

Dominant les thermes de Molitg-les-Bains, le Château de Riell !(04.68.05.04.40 ; Chateauderiell.com), membre Relais & Châteaux, est le 5 étoiles du Conflent. Au cœur d’un parc luxuriant, cette folie gothique abrite 17 chambres, certaines avec une vue spectaculaire sur la montagne sacrée. Entre le restaurant gastronomique et l’accès aux thermes, Riell est une destination en soi. À partir de 180 € la nuit, petit déjeuner compris.

Nos bonnes tables

Perché à l’intérieur d’Eus, Un Xic de Tot (06.31.60.69.50), « un peu de tout » en catalan, est tenu par une mère et sa fille. Cette grande terrasse invite à goûter tous les plats de la carte, qui change au gré des arrivages. Les huîtres aux agrumes et gingembre ainsi que les rouleaux d’herbes sauvages auraient leur place dans le menu d’un étoilé. Une pépite ! Environ 35 € le repas.

Avec son architecture futuriste en verre et acier, El Taller (04.68.05.63.35 ; Bar-restaurant-el-taller.weebly.com) ne passe pas inaperçu dans le petit village de Taurinya. Les propriétaires, 4 amis, insufflent une ambiance conviviale et proposent une cuisine locale de très bonne facture. À partir de 38 € le menu.

C’est au cœur de la citadelle de Villefranche-de-Conflent qu’officie le plus Catalan des Narbonnais dans son fief, La Senyera (04.68.96.17.65 ; La-senyera-restaurant.eatbu.com). Sourire communicatif, Julien Blaya régale avec une cuisine gourmande et familiale. Mention spéciale pour son Canigou en chocolat, fourré au yuzu et au sésame. À partir de 36 € le menu. 
De mai à septembre, le chef transporte sa cuisine au Caillou, situé au bord de la Têt, au cœur du parc d’Extérieur Nature, à Marquixanes.

Sur les hauteurs de Vernet-les-Bains, Le Cortal (04.68.05.55.79 ; Bistrotlecortal.fr), ancienne étable reconvertie en restaurant, magnifie les saveurs exotiques. Le chef et propriétaire Abou Sow, seul en cuisine, concocte avec maestria des plats inspirés de son pays natal, le Sénégal, mais aussi par les produits de la région. Environ 50 € par personne.

À voir, à faire

Grimper jusqu’au sommet du Canigou accompagné par Marco Rollot (06.12.92.60.70 ; Canyoncanigou.fr), qui vous apprendra à vaincre le vertige. À partir de 350 € pour 4 personnes.

Remonter le spectaculaire canyon de Llech, l’un des plus beaux des Pyrénées, avec Extérieur Nature (04.68.05.72.12 ; Exterieur-nature.com) : 2 h 30 de descente en rappel, de sauts et de glissades dans une vingtaine de cascades. À partir de 65 € par personne.

S’offrir une balade parfumée entre les agrumes rares du conservatoire Schaller (Agrumesbaches.com). 12 € par personne.

Goûter et rapporter

Savourer un « Barbu » du Couvent (04.68.84.15.65 ; Boulangerie-lecouvent.com), pain à base de farine de blé ancien aux saveurs et aux vertus exceptionnelles (9 €).

Apaiser ses bronches avec du sirop de sapin des alpages pyrénéens, recette traditionnelle relancée par Abies Lagrimus (04.68.22.60.85 ; Abieslagrimus.com). 13 € la bouteille.

S’émerveiller face au Canigou en visitant le Mas Llossanes (07.83.01.95.15 ; Masllossanes.fr). Un vignoble d’altitude cultivé en agriculture biologique et en biodynamie. 10 € la visite et à partir de 11 € la bouteille de vin.

Par (texte) et (photos), pour Le Figaro Magazine

Deixar un comentari

Ce site est protégé par hCaptcha, et la Politique de confidentialité et les Conditions de service de hCaptcha s’appliquent.

Tots els comentaris són moderats abans de ser publicats